Tot s'acaba

Ja estem a començaments de maig, i per nosaltres els alumnes de segon de batxillerat de l'institut IES Ribera del Sió se'ns està acabant el curs. Per això, la nostra professora d’història ens ha encarregat la nostra última tasta en el blog.

Aquesta, tracta de la transició política que va patir Espanya entre l'any 1975 a l'any 1978. Tot va començar el 20 de novembre de 1975, dia que Francisco Franco Bahamonde morí. Després de l’adéu del dictador, a España les coses varen canviar radicalment. És va destruir totalment la dictadura franquista i s’hi va instaurar un sistema democràtic que va quedar plasmat en la constitució del 1978.

 Però sincerament, crec que la transició política va finalitzar al 1982, quan el partit d’esquerres, dirigit per Felipe Gonzalez va guanyar les eleccions. Ja que va ser el primer partit elegit pel poble ha manar després d’haver patit una dictadura molt forta.

El següent punt que la professora ens va dir que comentéssim, es que ens va demanar que donéssim la nostra valoració sobre la qualitat política del país.

 Trobo, que en el nostre país s’hi troba a faltar una mica serietat i de compromís. Crec que la gent d’Espanya ja està farta de sentir casos de corrupció de la gent que s’encarrega de guiar i mantindre l’estabilitat del nostre país. Casos, com el de Barcenas o Pujol, em fa arribar a la conclusió que donà igual a qui fica al capdavant del país, ja que sempre hi haurà algú que s’aprofitarà.

Per finalitzar, dir-vos que aquesta serà segurament la meva última entrada en el blog. Gràcies al blog, he pogut aprendre moltíssimes coses noves, que m’han fet reflexionar i m’ha ajudat a expressar el que sento.

Gràcies per tot i fins a una altra.

El règim franquista va ser el responsable del creixement econòmic espanyol?

No podem negar, que el regim franquista va tindre un període on es va decidir obrir internacionalment, on Europa en aquell moment vivia una forta expansió després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta obertura, va ajudar en el marc polític de la dictadura, on garantia una conflictivitat laboral molt reduïda i uns salaris més baixos que als països veïns. Tot això va permetre uns beneficis a les empreses més elevats i va estimular la inversió de capitals, en l'estranger.

El meu punt de vista, es que el regim franquista es va aprofitar d'un bon moment en Europa, i va intentar treure-li tot el benefici possible, però no va ser el responsable directe d'aquest creixement econòmic a Espanya.

Opinió de "Stanley Payne" sobre l'alçament de l'exercit en la Guerra Civil Espanyola

La guerra civil Espanyola va ser un enfrontament entre dos fronts, els de dretes per una part i per l’altra els de esquerres. Quan s’estudia una guerra, i encara més si és civil, no hi ha ni bons ni dolents. Però sempre en hi ha un que comença el conflicte, que és el primer a iniciar la revolta, és aquell bàndol que s’aixeca i lluita per els seus principis que creuen que son els correctes. A Espanya, el grup que es va alçar, va ser l’exercit, en la lluita per poder recuperar els principis que s’havien anat perdent en la democràcia, que segons ells eren vitals per la vida.

Stanley Payne, un historiador reconegut mundialment, va acollir una conferència sobre el cop d'estat del 18 de juliol que havia assenyalat a la II República com a culpable. Afirmava que  el govern d’esquerres eren els principals responsables per la seva destrucció de la democràcia i que havien intentat dialogar amb el Govern Executiu, amb Manuel Azaña sense èxit, perquè aquell govern "desitjava" l'alçament militar. 

L'historiador explica que Franco era un militar prudent i professional, que va rebutjar l'alçament militar i la intervenció de les Forces Armades en la política fins que va produir un col·lapse de l'Estat. Els polítics d'aquell moment de la Segona república volien realitzar una prerevolució però el pronunciament el va fer frenar i finalitzar, però a la contra és va produir una contrarevolució.

Aquest és el punt de vista de Stanley Payne sobre el motiu per l’alçament de l’exercit en contra del govern de la Segona República Española.

Comentari de la frase: " La Guerra Civil Espanyola és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de Juliol de 1936"

L’altre dia a classe, la professora ens va proposar que comentéssim i que donéssim la nostra opinió sobre la següent frase: “ La Guerra Civil Espanyola es fruit del fracàs del pronunciament del 18 de Juliol del 1936.

Entre els dies 17 i 20 de Juliol de 1936, es va produir la insurrecció militar, en que es va iniciar la Guerra Civil Espanyola. Van tindre resultat favorables en una bona part d’Espanya; Galícia, Castella-Lleó, Navarra, Andalusia Occidental i a les Balears. Però no tot el país estava d’acord en el cop d’estat, Astúries, Cantàbria, País Basc, Catalunya, Llevant, Madrid, Castella la Manxa, Múrcia i la zona oriental d'Andalusia van ser llocs on el cop no va tindre èxit.

El dia 18 de Juliol es va produir el cop d’estat, fou una revolta militar dirigida en contra del govern de la Segona República Espanyola, però la forta resistència popular i l’acció del govern, van fer que el país, que havia quedat dividit en dos bàndols, s’enfrontaria en una sagnant guerra civil.

En conclusió, jo crec que si la massa popular no s’hagués mogut i el govern no hi hagués ficat traves, el cop d’estat hauria triomfat i la Guerra Civil no hagués tingut lloc.    

Comparació entre l'estatut d'autonomia de Catalunya del 1932 i 2010

Catalunya des de fa molt temps sempre ha volgut intentar aconseguir la seva independència respecta a Espanya. De precedents no hi poden faltar, com l’estatut d’autonomia del 1932 i l’estatut del 2010, entre moltes altres situacions. 

L'estatut d’autonomia del 1932 on defensava i demanava una autonomia política i administrativa respecte a la d’España. Tot i que per aconseguir-ho es va tindre de passar un procés en que només s’hi trobaven problemes, entre els partits polítics hi havien moltes diferencies, ja que els que eren de dretes no hi estaven gens d’acord, consideraven que era una oportunitat perfecta a favor de Catalunya per poder allunyar-se d’Espanya. Com ens mostra el cartell hi havia molta gent que estava en contra d’aquesta situació.

En ple segle XXI tenim un antecedent molt similar, Al 2010, Catalunya va presentar de nou l’Estatut d’Autonomia i un altre cop els partits de dretes van estar-hi totalment en contra, com ja s’esperava. En aquell moment hi va haver un gran boicot en contra dels productes catalans, on moltes empreses catalanes van patir molt. 

Hi ha moltes situacions en la història que es repeteixen,  i  aquest cas n’és un.  

Tornem a començar

En aquest curs, un altre cop, torno a ficar en funcionament aquest blog.
 Aquest curs 2015-2016 amb moltes ganes, ens ficarem a estudiar la història que ens rodeja, i per això ens toca analitzar Espanya, parlarem temes com la segona republica espanyola, la guerra civíl espanyola ect...

Espero que us agradi i que ho pugueu gaudiu al màxim.

Fins aviat.

Crac del 29

El crac del 29 serà un fet històric recordat per sempre, després de disfrutar dels gloriosos anys 20, els americans van caure en plena crisi, allò va ser una gran bomba que va explotar. Tot va començar el 24 d'octubre, el famós "dijous negre", quan la borsa de Wall Street va caure en picat. La majoria de la gent anava als bancs a reclamar els seus diners, però els bancs es veien incapaços de poder tornar-li a la gent lo que era seu.
Aquesta gran crisi es pot relacionar amb la que va explotar a Espanya hi ha part d'Europa, perquè la gent vivia tan bé, que ningú és pensava que això arribaria a passar, eren tots molt imprudents. Però no van ser iguals del tot, a Espanya els més pobres es van fer més pobres i els mes rics encara es van fer més rics, però Estats Units la majoria dels habitants que van caure a la crisi, els més rics van acabar durmint al carrer amb els més pobres..
Una altra diferència es que a Estats Units s'en van adonar més aviat de la crisi i la van poder solucionar de una manera ordenada i no desequilibrada com esta fent Espanya.